ATTILA JÓZSEF
ESTIU
* * *
Plana daurada, calta en flor,
prat de fluida lleugeresa.
Sacsa una brisa amb platejada
calma el bedoll i el cel s’hi bressa.
Ve ací la vespa, ve, m’olora,
boneix, se’n va a la gavarrera.
La rosa enfurismada es vincla –
roig, però encara esvelt, l’estiu.
Suaus bombolles hi pul·lulen.
Sagnants maduixes en l’arena,
brogint trontolleja l’espiga.
S’ajup el temperi en les branques.
El meu tan breu estiu s’acaba.
Se m’enduu el vent, matoll errant –
crepita el cel i allà dalt brilla
amb llum blava, fugaç, l’hivern.
* * *
Traducció d’Eduard J. Verger
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
