SRECKO KOSOVEL
EL CANT DELS HUMILIATS
* * *
Dins l’aspra olor dels múltiples sucs,
enmig dels crits, camino sobre l’empedrat gris;
els infants són vells de paorosa experiència,
el seu rostre no expressa salut, rialles ni somnis.
Escabellades al migdia,
guarnides amb parracs,
les dones porten el dinar en els tupins;
la seva mirada és morta; el seu cor és mort.
I jo vaig enmig d’elles amb l’horror de conèixer
darrere cada rostre, una faç de venjança
que s’alça a cada instant com el mar
en aquest llit contret de peixos prodrint-se.
* * *
Traducció d’Anton Carrera
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
