Srecko KOSOVEL
EL SUÏCIDA DAVANT DEL MIRALL
* * *
El suïcida davant del mirall.
L’ànima esporuguida.
Als boscos negres el vent es lamenta.
La tempesta nocturna m’arrenca el cor.
Tu ets l’Holandès Errant, esperit meu,
tornant sempre a la tenebra primera,
exaltant-te quan l’huracà brama.
Al carrer l’agent està de servei.
És terrible de ser germà de la tempesta!
Terrible de ser germà del sol de plata.
Resta, esperit meu, trossejat i mort,
no cerquis cap salvació a les ribes fosques.
Vaig a través del bosc. Els troncs són negres.
Dos desconeguts recalcats l’un en l’altre.
Per sobre meu la gola negra de l’univers.
M’hi aboco
i escolto.
* * *
Traducció de Miquel Desclot
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
