Srecko KOSOVEL
EL FRUIT DE LA CONEIXENÇA
* * *
Ha vingut com la flama i la tempesta.
En l’oratge cremava el paisatge.
El cel sembrava l’incendi
i el meu pensament es transmutà en pedra.
Em vaig agenollar davant del meu últim altar.
Rera les finestres, la flama i el llamp.
El cel sembrava l’incendi
i el meu pensament es transmutà en pedra.
Quan l’endemà vaig despertar-me
el paisatge era sense cendres
i sota el rou callat verdejaven els camps.
Només el meu altar era devastat
i el vent bufava, fresc i dolç.
L’aire de després de l’oratge em respirava al rostre.
* * *
Traducció de Josep Palau i Fabre
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
