Srecko KOSOVEL
EN LA FOSCA DE LA NIT
* * *
En la fosca de la nit, quan gemeguen els pins,
quan els arbres del somni s’enlairen,
quan el vent amida els prats,
el meu cor es desvetlla.
Sota el clar de lluna brillen els camps,
els pollancs, la perera, el trèmol,
dialoguen molt baix
amb algú del més enllà.
Totes les cambres de l’eternitat són obertes,
les nostres ànimes ja no estan aclaparades,
els reflexos d’or fulguren vers nosaltres:
t’adones que ja no ets sol.
* * *
Traducció de Josep Palau i Fabre
...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Go to begin of the document
Go to previous page
Go to next page
Go to the end of document
